La millora del Rec Madral no només ajuda a reduir el risc d’inundacions, sinó que també recupera i potencia la biodiversitat d’aquest espai natural de la plana del Baix Ter
Recuperem l’equilibri natural: eliminació de les espècies invasores
L’actuació inclou la retirada d’espècies vegetals invasores, especialment la canya americana (Arundo donax), que ocupa grans extensions del rec i en dificulta el drenatge i l’equilibri ecològic. També s’eliminen altres espècies al·lòctones com el bambú (Phyllostachys sp.), la iuca (Yucca sp.) i el raïm de moro (Phytolacca americana).
En total, es preveu retirar més de 7.000 m² de canyar, en zones estratègiques aigües amunt de les futures basses de laminació, i als trams on genera obstruccions o ha creat ecosistemes monoespecífics.
Una nova vida per al Rec Madral
Un cop retirada la vegetació invasora, es duu a terme una revegetació amb espècies autòctones típiques dels ecosistemes de ribera, plantant:
253 arbres de ribera com l’om (Ulmus minor), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el pollancre blanc (Populus alba) i el salze blanc (Salix alba).
2.134 arbustos com l’aloc (Vitex agnus castus), el saüc (Sambucus nigra), l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’aranyoner (Prunus spinosa) i el sanguinyol (Cornus sanguinea).
Aquesta revegetació es fa adaptant-se a tres tipus de zones: bosquines de ribera, zones urbanes o interurbanes i zones de pas, garantint l’equilibri entre biodiversitat i usos agrícoles.
Basses plenes de biodiversitat
Les quatre basses de laminació actuaran com a espais temporals d’emmagatzematge d’aigua en episodis torrencials, però també com a nous hàbitats per a la fauna i flora locals. Aquests espais afavoreixen el desenvolupament de:
Les quatre basses de laminació actuaran com a espais temporals d’emmagatzematge d’aigua en episodis torrencials, però també com a nous hàbitats per a la fauna i flora locals. Aquests espais afavoreixen el desenvolupament de:
Un refugi per a la fauna del Baix Ter
La restauració ecològica del Rec Madral afavoreix moltes espècies d’interès comunitari. Entre les més destacades hi trobem:
Aus aquàtiques i de ribera com el martinet menut (Ixobrychus minutus), la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), l’agró blanc (Ardea alba), el bernat pescaire (Ardea cinerea), la fotja (Fulica atra), el trist (Cisticola juncidis) o l’ànec collverd (Anas platyrhynchos). També és possible la presència d’espècies protegides com el martinet ros (Ardeola radoides) i l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata).
Mamífers com el teixó (Meles meles), l’eriçó fosc (Erinaceus europaeus), la guineu (Vulpes vulpes), la musaranya vulgar (Crocidura russula) i el porc senglar (Sus crofa), o el turó europeu (Mustela putorius), espècie catalogada en perill d’extinció amb nuclis destacats al Baix Ter. També hi podria habitar la llúdriga (Lutra lutra).
Peixos autòctons com el barb de muntanya (Barbus meridionalis), la bavosa de riu (Salaria fluviatilis), la bagra (Squalius cephalus) o l’espinós (Gasterosteus gymnurus), aquest últim també en perill d’extinció.
Il·lustració: Toni Llobet.
Amfibis i rèptils com la reineta (Hyla meridionalis), la granota verda (Rana perezi), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el gripau corredor (Bufo calamita), o diverses espècies de serps i sargantanes.
Especial menció a les Nàiades, mol·luscs aquàtics molt sensibles, amb presència de fins a 5 espècies autòctones al sistema de recs del Baix Ter, l’únic nínxol ecològic a Catalunya on en persisteixen poblacions. En destaca Unio ravoisieri, en situació de regressió.
Il·lustració: Toni Llobet.
Insectes i altres invertebrats aquàtics, com coleòpters (Noterus clavicornis, Rhantus suturalis, Hydaticus leander, entre d’altres), heteròpters (Gerris argentatus, Sigara lateralis…), crustacis (Branchipus schaefferi, Atyaephyra desmaresti, Daphnia spp., ostracodes, isòpodes…) i altres grups que indiquen una alta qualitat ecològica dels hàbitats d’aigua dolça. La restauració dels ambients aquàtics també ajuda a contenir espècies invasores com el cranc americà (Procambarus clarkii), que actualment suposa una amenaça important per a la biodiversitat de la plana del Baix Ter.
Altres intervencions i monitoratge ambiental
El projecte inclou tècniques de bioenginyeria per rehabilitar talussos deteriorats, especialment a l’entorn dels horts urbans i l’antic safareig, millorant el drenatge i estabilitzant els marges. També es retiren elements contaminants com l’amiant, i es monitoritza l’evolució ecològica de l’àrea per garantir-ne la sostenibilitat a llarg termini.
