Al llarg del Rec Madral d’Ullà, el paisatge conserva les closes, antics prats de pastura que, naturalment, retenen aigua en èpoques de pluja.

Aquestes zones baixes, amb sòls més impermeables, actuen com a petits embassaments naturals temporals: poden romandre inundades durant hores, dies o setmanes, segons la intensitat de les pluges i la capacitat d’infiltració del terreny fins a l’aqüífer del Baix Ter.

Inspirant-nos en aquest funcionament natural, el projecte preveu la creació de quatre basses de laminació a la banda esquerra del rec. Aquestes basses s’han dissenyat com a depressions controlades del terreny que, en episodis de crescudes o pluges torrencials, s’omplen d’aigua de forma temporal.

La seva inundació depèn de la intensitat del fenomen torrencial, la capacitat de càrrega de l’aqüífer del Baix Ter i la disposició de sediments, entre altres aspectes. Amb això, es redueix la força del cabal, es minimitza l’efecte erosiu i es contribueix a la protecció del territori i dels conreus.

Closa inundada als anys 40-50. Arxiu del Museu de la Mediterrània.

Més enllà de la gestió de l’aigua: nous hàbitats

Les basses de laminació no només redueixen el risc d’inundacions: també recuperen hàbitats d’alt valor ecològic. En aquestes zones, s’hi potencien diversos tipus de vegetació humida com:

  • Jonqueres i herbassars graminoides humits mediterranis, amb gran capacitat de filtració i estabilització dels sòls.

  • Prats de dall de terra baixa i muntanya mitjana, hàbitats d’interès comunitari (HIC) protegits per la Xarxa Natura 2000, formats per una rica combinació de gramínies i lleguminoses.

  • Estanys temporanis mediterranis, que acullen flora molt especialitzada com el Juncus bufonius, una espècie clau per a aquests ambients efímers. En alguns punts es realitzen sembres experimentals per afavorir-ne l’establiment.

Un refugi dinàmic per a la fauna

Aquestes basses naturals esdevenen espais vitals per a la biodiversitat, especialment per a espècies estretament vinculades al cicle de l’aigua:

  • Amfibis com el gripau corredor (Bufo calamita), que depèn de basses temporals per completar el seu cicle vital.

  • Invertebrats aquàtics com libèl·lules (Ischnura elegans, Anax imperator) o crustacis com Atyaephyra desmaresti, clars indicadors de qualitat ecològica.

  • Mamífers protegits com el turó europeu (Mustela putorius), un predador discret però essencial per al control natural d’amfibis i petits rosegadors.

Aquest mosaic d’hàbitats fa que les basses de laminació siguin una eina multifuncional: alhora infraestructura verda per a la gestió de l’aigua i espais de gran riquesa natural.