Un territori entre l’aigua i la memòria

El paisatge d’Ullà, tal com el coneixem avui, és el resultat d’un llarg procés de transformació. Entre els segles XVII i XIX, aiguamolls, estanys i maresmes van ser dessecats per convertir-los en terres agrícoles. Aquesta transformació es va accentuar al segle XX amb una urbanització intensiva que ha impermeabilitzat gran part del sòl, limitant la capacitat natural del territori per retenir i infiltrar aigua.

Aquesta nova configuració del paisatge, juntament amb la presència del riu Ter i el Massís del Montgrí, exposa el municipi a un alt risc d’inundacions, especialment durant fenòmens meteorològics extrems cada cop més freqüents amb el canvi climàtic.

Font: ICGC (2023)

Una resposta basada en la natura

El projecte Hidronet aposta per solucions basades en la natura per millorar la gestió de l’aigua, recuperar la funcionalitat ecològica dels ecosistemes i reduir el risc d’inundacions. Aquesta visió integradora vol retornar al territori part de la seva capacitat de resiliència natural.

Les accions del projecte es despleguen al voltant del Rec Madral i el seu entorn, i es fonamenten en quatre línies d’actuació:

Actuació 1 – Control d’espècies vegetals invasores

S’eliminen espècies invasores (com ara la canya americana) que dificulten la regeneració natural del rec. La intervenció es fa de forma selectiva, respectant la vegetació autòctona i començant aigües amunt per evitar la dispersió de llavors riu avall.

Actuació 2 – Rehabilitació dels talussos

Els marges degradats del rec, especialment a la zona dels horts urbans, són estabilitzats i protegits contra l’erosió mitjançant tècniques de bioenginyeria. Això comporta la millora el drenatge i protegeix el nucli d’Ullà davant possibles crescudes.

Actuació 3 – Revegetació amb vegetació de ribera

Un cop estabilitzats els talussos, s’hi planta vegetació autòctona de ribera; arbres com ara l’om, el freixe de fulla petita, el pollancre blanc i el salze blanc; i arbustos com l’aloc, el saüc, l’arç blanc, l’aranyoner i el sanguinyol. Aquestes espècies aporten biodiversitat, milloren la qualitat ecològica del rec i ocupen els espais de les espècies inavasores amb les espècies invasores.

Actuació 4 – Basses de laminació

Es construeixen basses temporals per retenir l’aigua de forma provisional en episodis de pluja intensa. Amb una superfície total de 15,71 hectàrees, aquestes basses permeten reduir fins a un 43% el cabal que arriba al nucli urbà en un episodi amb un període de retorn de 2 anys. També serveixen per recuperar hàbitats humits de gran valor ecològic, com les jonqueres mediterrànies i els estanys temporanis.

Un espai vulnerable a les inundacions

El municipi d’Ullà es troba en una ubicació geogràfica especialment sensible: emmarcat entre el Massís del Montgrí i el riu Ter, dins una conca fluvial de petites dimensions però amb capacitat de generar escorrenties sobtades i intenses. A més, la modificació del traçat natural dels rius Ter i Daró (amb la seva rectificació i canalització) ha reduït la connexió amb els sistemes naturals de desguàs com els aiguamolls i llacunes.

Tot plegat, sumat al clima mediterrani marcat per períodes de sequera i pluges intenses, fa que Ullà presenti un risc elevat d’inundació.

Un model de territori més segur i viu

Així doncs, el projecte Hidronet no només actua sobre el risc hidrològic: també recupera espais naturals, connecta hàbitats, afavoreix la biodiversitat i obre noves oportunitats de convivència entre natura i població.

En conjunt, aquestes actuacions fan d’Hidronet un model de gestió sostenible del territori, que combina la prevenció d’inundacions amb la recuperació ecològica, tot adaptant-se a les noves realitats climàtiques del Baix Ter.

El Ter a Torroella de Montgrí, on s’aprecia la riba ben neta. Font: Arxiu Museu de la Mediterrània.

La resclosa d’Ullà. Font: Arxiu Museu de la Mediterrània.

La resclosa d’Ullà. Font: Arxiu Museu de la Mediterrània.

Dades econòmiques del projecte

Pressupost

  • Subvenció total atorgada: 2.528.062,56 euros

  • Quantitat que financen les entitats: 468.027,62 euros

  • Total del projecte Hidronet Baix Ter: 2.996.090,18 euros

Finançament

Sub. atorgada (IVA exclòs) A càrrec de l’entitat TOTAL
Diputació de Girona 126.068,80 € 37.175,20 € 163.244,00 €
Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat de Girona 220.243,00 € 20.365,54 € 240.608,54 €
Consorci del Ter 166.793,92 € 9.313,02 € 176.106,94 €
Junta Central d’Usuaris del Baix Ter 369.887,44 € 43.092,76 € 412.980,20 €
Ajuntament de Gualta 408.785,00 € 80.682,50 € 489.467,50 €
Ajuntament de Torroella de Montgrí 774.592,00 € 179.788,00 € 954.380,00 €
Ajuntament d’Ullà 461.692,40 € 97.610,60 € 559.303,00 €

Socis participants

Resultats esperats

  • Canviar el model de drenatge vigent per una solució basada en la naturalesa per a tot el conjunt del Baix Ter.

  • Millorar la resiliència i disminució de la vulnerabilitat de les zones urbanes inundables del Baix Ter.

  • Contribuir a millorar les condicions hidromorfològiques i de l’estat ecològic de les masses d’aigua del Baix Ter, incloent-hi els cursos fluvials i les zones inundables, a través de la conservació i potenciació dels hàbitats aquàtics i les espècies que els colonitzen.

  • Garantir la dispersió de les espècies aquàtiques mitjançant la millora de la connectivitat ecològica als trams fluvials (que faciliti la dispersió d’organismes estrictament aquàtics) i mitjançant un disseny de les zones inundables amb una aproximació de metacomunitat (xarxa de nodes connectada per facilitar el moviment d’espècies com amfibis i invertebrats).

  • Incrementar la percepció del risc d’inundació i les estratègies d’autoprotecció a la població, els agents socials i econòmics.

  • Millorar la coordinació entre totes les parts involucrades en gestió del risc d’inundabilitat.

Operacions

  • Pla Integral de Gestió del Risc d’Inundació al Baix Ter

  • Reducció del risc d’inundacions a la conca del Ter Vell (l’Estartit)

  • Adequació del rec del Molí a la zona urbana de Gualta

  • Reducció del risc d’inundació al municipi d’Ullà i millora de la naturalització del rec Madral

  • Governança i participació

  • Comunicació i sensibilització

  • Mesura i seguiment d’indicadors